Tu

Sense voler
breus pocs mots
t’eixuguen els ulls
llepe les humitats
les ones marines
dels teus cabells

Sóc temerari amb tu
com corsari a la mar
a la deriva dos vaixells
àdhuc tres som multitud

Sense saber
que em quedava
un tros de cor
tot innocent
m’has descobert
un clavell d’oblit al pit
i sense por
te l’oferisc

I com explicar que escolte el vent
dels teus ulls
la sal lluent de tota mar?
I com dir que sent farina i rent
als teus ulls
pujar -te fins al cor de pa?

A la nit que et trobe certa i tendra amb mi
com la lluna et quedes nua sota el vestit
desafiant Neptú per l’aixopluc
de la infinita tristesa

Tu, pluja d’on bec i espere tot nu.