Temps fa temps

Com esgarre paraules
fent-te creure en el temps
temps de joia i de blasmes
i encara ací discents

Com s’envolen els dies
la runa ara ens atany
aprenent a estimar-nos
i encara amb pocs paranys

Com balafie paraules
intente fer-te present
no importa la distància
i encara el bes no m’és absent

Com m’embolcalle en fum
en capolls de records i seda
amb el fil penjant de tu
i encara la incoherència m’anomena

Com desitge arribar al cim
camí obert com ulls al mar
amb la pluja dels teus pits
i encara restes d’ella a les mans

Com anem estimant-nos
sense avantatges ni retards
i de nou da capo i contra-temps
i encara sota el mateix compàs

Com les llunes ens somriuen
i ploren sobre aquest erm
amb el temps què ja és un poc nostre
i encara ens estimem la gent

Com fa temps que m’acaronen
les teues mans,els teus cabells
finisterre de tendresa
més enllà tinc tant de fred!

Com fa temps que habites el meu temps
d’oronelles i tempestes d’agost
caminem sense senderes
d’espadats i secs matolls