Memòria d'humanitat

Ertament encete l’ampolla
i vesse el líquid a poc a poc a la meua copa
tant de bó es poguera brindar pel nou proïsme!

Tota estafa hem oblidat
i resta al celler de la memòria
migradament ens venem i comprem
i ens regalem enveges
sacrificant-nos cristianament
com peons a un tauler d’escacs

Cobejosament llancem
els daus de la nostra sort
cadascú la seua,per dissort
sobre l’atemptat de la terra
i etzibem a la memòria
una punyalada mortal
sense saber-nos conscients
de l’assassinat dels predecessors

Deletèriament neguem
la concomitància dels cors
i l’altra cara del record, la més fosca
embolcalla en teranyines
el dolor de qui més estimem
les paraules d’amor
esdevenen engruts
que no per això deixen
de fer més lliures els batecs


Si el record brillara a l’enteniment
faríem el que volguérem ser
o almenys, el que poguérem