La teua veu

Heus ací que, reunits fem el nostre testament :

Que falten molts plats de calent
i sobren dels cementeris xiprers
al segle que inauguren
certs pallassos en el circ del món
mentre s’administren béns i governen
i el públic enceta aplaudiments
en veure’ls eixir per televisió...

Assumeix la llar d’un món
el foc rebel del teu món!

Que urgeix dir nosaltres
com a única noció de pàtria
encoratjar-se i cridar-ho
amb la lucidesa de la infància
malalts d’amor per ell
conscients que necessitem
aquest país ple i sencer…

Assumeix la veu d’un poble
la veu del teu poble!

Que depredem l’ aigua, petroli , rajoles
i acabarem morint agermanats
paradoxes de la història
per la desraó del pa per hui
i fam per demà, i la pèrdua del més bàsic
instint de supervivència animal…

Assumeix la veu de la Terra
udol del teu planeta!

Però, potser, això són contes catastrofistes
ideologies desfassades i discursos envellits
fets per altres aliens a tu
així que, com a última voluntat
i ací reunits
esperarem
segurs
que finalment
assumiràs
autònomament
la teua pròpia veu.