Amor i droga

Des dels racons del cervell
freds tòxics regalimen pells
el temps esdevé corada atòmica
ratlle malvestats i fulles mortes

Recerque el plaer i l’oblit ocult
assaborisc els cabells com una pèrdua
tinc nostàlgies d’innocència
l’ànsia i la paüra ocupen la mentida

La consciència està entumida
reflectisc l’espill del boig
de nou al retorn de sutja i pols
i tant em nafra el fet de viure!

L’hedonisme sempre té
un component tràgic
una substància de mort
ja no vull, no espere ja res

Blava contradicció al cor
sóc més viu, més mort
somnis trencats de futur
són aquest llast estúpid.